Després d’uns quants anys hem recuperat la calçotada del Ball I amb la voluntat que es converteixi en una cosa habitual. Com sempre, l’elecció de dates es feia complicada, però finalment vam decidir celebrar el dia de la dona treballadora menjant calçots.
Una trentena de persones vam aprofitar les facilitats que ens va donar l’Anna Pastoreta per menjar fins a rebentar calçots, carn, pastissos i un llarg etc. La obra de l’Anna va haver d’aguantar-nos a tots, però bé, crec que fins i tot va quedar contenta del premi que li vam regalar.
El misteri estava en el concurs de salses de romesco. Hi havia quatre concursants: el Quim, el Pau Arasa, el Marc Capdevila i la Núria Batet. Quatre persones que van realizar salses genials, però el jurat va decidir que només hi hauria un guanyador. I com no podría ser d’una altra manera, el Quim es va emportar el premi (just després de trencar una cadira). Sembla que ja està acostumat a guanyar tots els concursos del ball, com ara el de porró…En definitiva, una bona calçotada per trobar-nos i fer-la petar en unes dates on el foc queda massa lluny.
Una trentena de persones vam aprofitar les facilitats que ens va donar l’Anna Pastoreta per menjar fins a rebentar calçots, carn, pastissos i un llarg etc. La obra de l’Anna va haver d’aguantar-nos a tots, però bé, crec que fins i tot va quedar contenta del premi que li vam regalar.
El misteri estava en el concurs de salses de romesco. Hi havia quatre concursants: el Quim, el Pau Arasa, el Marc Capdevila i la Núria Batet. Quatre persones que van realizar salses genials, però el jurat va decidir que només hi hauria un guanyador. I com no podría ser d’una altra manera, el Quim es va emportar el premi (just després de trencar una cadira). Sembla que ja està acostumat a guanyar tots els concursos del ball, com ara el de porró…En definitiva, una bona calçotada per trobar-nos i fer-la petar en unes dates on el foc queda massa lluny.
